EuroCom: Un camí cap al multilingüisme dels europeus

Una entrada plurilingüe en el món de les llengües romàniques

1. Introducció

1.1 Diversitat i riquesa de llengües a Europa

Europa viu actualment un procés d’intercanvi i contacte mutus tant en la circulació de mercaderies i de persones com en els mitjans d’entreteniment i d’informació, d’una manera que fins ara no s’havia donat mai - ni en temps de l’Imperi romà o de la «internacional» Edat Mitjana. Les comunitats lingüístiques europees s’acosten cada cop més, i els coneixements superficials sobre la varietat europea de llengües es converteixen en un contacte concret amb sempre més i sempre diferents coeuropeus de parla distinta. La mediació improvisada i distanciadora per mitjà d’una tercera llengua (llengua vehicular) no pot satisfer el desig d’aprofundir aquests contactes, ja que cap dels interlocutors parla en aquest cas la seva pròpia llengua o la del company de conversa, cap d’ells va veritablement a l’encontre de l’altre des del punt de vista de la llengua.

Els europeus són cada vegada més conscients de la importància que tenen les corresponents llengües maternes per a aproximar-se més els uns als altres. Però l’opinió pública considera excessiu els temps necessari per a adquirir coneixements comunicativament suficients en les diverses llengües dels conciutadans europeus, amb els quals hi ha estret intercanvi, i hom renuncia, tot lamentant-ho, a una veritable diversificació de llengües.

És veritat que les nacions i comunitats lingüístiques d’Europa subratllen cada cop més l’interès que tenen en la presència internacional i el respecte a llur llengua materna, però s’acovardeixen quan es tracta de divulgar llurs llengües maternes a les escoles europees sobre una base de reciprocitat. Així continua quedant sensiblement impedida la comunicació aprofundida entre europeus. La llibertat d’establiment en els estats veïns resta fortament limitada degut a la manca de preparació per a la diversitat lingüística.

1.2 EuroCom multiling

L’objectiu de la nova estratègia EuroCom és de fer possible de forma realista el multilingüisme per als europeus, és a dir:

-sense incrementar l’esforç d’aprenentatge, sinó al contrari, reduint-lo;

-sense exigències de competència maximalistes, és a dir, reconeixent el valor d’una competència lingüística parcial per a finalitats comunicatives.

EuroCom s’entén com a complement necessari a l’oferta lingüística de les escoles. La majoria d’escoles europees proporcionen certament a molts alumnes, amb èxit variable, competència en una llengua estrangera (generalment l’anglès), a alguns fins i tot en una segona llengua estrangera (francès o alemany). Però amb això no s’aconsegueix un multilingüisme que tingui en compte la varietat lingüística d’Europa i que condueixi a una competència europea.

EuroCom s’entén com a complement a l’oferta lingüística convencional; però també pot servir com a proposta per a una reforma de l’ensenyament de llengües facilitant-ne l’aprenentatge.

La principal barrera per a una competència multilingüe més ampliament difosa és de tipus psicològico-motivacional. No és ni un problema d’aptitud o intel·ligència, ni és primàriament un problema d’economia de temps. És barrera des d’un doble punt de vista: d’una banda en relació a l’esforç d’aprenentatge suposat i temut per l’individu, d’altra banda per causa del concepte que té l’opinió pública del multilingüisme no com a cas normal, sinó com anomalia.

EuroCom vol rebaixar radicalment la barrera establerta per l’esforç d’aprenentatge, i així també eliminar la barrera mental, especialment present en els grans Estats, pressumptament monolingües. Les societats i sistemes d’ensenyament de tals Estats tendeixen fins i tot a considerar el multilingüisme com a característica típica del subdesenvolupament. Aquesta opinió, que de fet inverteix directament la valoració que s’hauria de fer, hauria d’ésser refutada mitjançant una informació aprofundida.

La Unió Europea, juntament amb els governs regionals i supraregionals, segurament podrien influir i modificar positivament les actituds respecte al multilingüisme, especialment en els grans Estats. Però un programa lingüístic d’europeització solament podrà ésser efectiu si es minimitza de forma decisiva la incomoditat de l’accés a altres llengües.

Això és el que intenta de fer EuroCom.

Des de la perspectiva del salt o pas d’una llengua coneguda a una de nova, el començament, el primer contacte realitzat amb la intenció d’aprendre la llengua, és el moment decisiu en què es concentren pors i resistències. Una estratègia que en aquest moment decisiu pogués oferir un camí, en què (primerament) no s’exigissin esforços d’aprenentatge, fóra exactament la condició per a èxits realistes i pragmàtics d’un programa lingüístic d’europeïtzació.

EuroCom ofereix aquest camí.

En la fase inicial EuroCom ofereix als estudiants solament allò que és fàcil, dit més exactament, solament allò que ja saben, encara que no sàpiguen que ho saben. La experiència amb EuroCom mostra que així s’aconsegueix un estat de motivació de màxima eficàcia per a començar l’aprenentatge de llengües: la intenció didàctica i psicològica del nostre «mètode» d’ensenyament consisteix a ensenyar i demostrar als estudiants que, inesperadament, ja saben molt de la nova llengua, per donar-los així una nova confiança en si mateixos a l’entrar en aquella llengua. Els estudiants s’assabenten primerament de tot allò que ja no han d’aprendre. Veuen que realment encara no han cobrat els interessos del capital lingüístic de què disposen i que només necessiten recollir els beneficis i invertir-los en la nova llengua.

Estratègicament renunciem, al començament, a exigir treballs lingüístics productius (és a dir, les competències de parlar i escriure), i durant tota la fase inicial, que forma el nucli d’EuroCom, ens concentrem en els treballs lingüístics receptius, - aquí en la competència lectora. La competència lectora és per a l’adult jove o gran el fonament més fàcil i per tant més efectiu per al posterior desenvolupament de la competència d’escoltar, parlar i escriure. A més, amb la importància creixent de l’escriptura, la competència lectora rep una valoració cada cop més elevada. Els processos informatius i els processos de decisió es realitzen a base de documentació escrita. Fins i tot l’entrada de llengua oral, ja possible gràcies a l’ordinador, és transcrita a text i l’usuari destinatari preferirà sempre el text per a ser llegit, que pot seguir ràpidament amb la vista guanyant així temps.

1.3 Cap llengua estrangera és una terra verge

L’ensenyament de llengües convencional dóna a l’estudiant la impressió desmotivadora que comença la llengua des de zero i que es troba allí com a total ignorant. Se li donen a conèixer unes primeres frases que són sovint d’un grau primitiu descoratjador. EuroCom, en lloc d’això, comença a mostrar tot allò que els estudiants ja poden desxifrar en un senzill text d’ús en la nova llengua. EuroCom activa competències existents, però no utilitzades.

La descoberta d’allò conegut en el que sembla desconegut, es realitza sobre dos fonaments lingüístics:

1. el del parentiu lingüístic,

2. el dels internacionalismes, que per a amplis sectors de la vida moderna i de les llengües d‘especialitat tenen una base lèxica anàloga.

El primer fonament té aquí prioritat, perquè molt més enllà del lèxic, permet reconèixer en el que és foraster també el que és conegut des del punt de vista lingüístico-estructural: en els sons, en la morfologia i la composició dels mots, i en la sintaxi.

La descoberta d’allò conegut en el que és desconegut es realitza a més aprofitant la facultat humana de transferir experiències fetes i significats i estructures coneguts a nous contextos. EuroCom ensinistra els estudiants a fer ús sistemàticament d’aquesta facultat en la transició a una nova llengua. L’objectiu és la comprensió optimada. Novament no es demana res dels estudiants que encara no coneguin; només necessiten treure el millor profit d’allò que ja tenen, d’allò que ja saben. Per a que aquesta deducció i associació analògiques tinguin la màxima eficàcia, EuroCom dóna tot el suport perquè esdevingui possible, amb un mínim d’esforç d’aprenentatge, un màxim de comprensió aconseguida. EuroCom dóna ajut a l’autoajut.

En clara oposició a l’ensenyament convencional, en el qual es tracta de si els resultats són correctes o falsos, i tot allò que no és completament correcte és considerat sense valor i ha d’ésser corregit, en EuroCom es tracta del valor de cada treball de comprensió aproximadament correcte. Això és extraordinariament important per al feedback motivacional.

En principi, per a EuroCom és vàlid el següent: allò que condueix a reconèixer el sentit general d’un text i a una comunicació mínimament efectiva ja és un resultat valuós, que pot motivar l’estudiant a milloraments positius i a fer més exercicis. Els errors no són senzillament incorrectes. La majoria d’errors i conclusions errònies mostren un gran o un petit granet de treball intel·ligent. Es tracta solament d’engrandir contínuament aquest granet amb motivació i coratge (sense por a errors - amb la mirada posada en l’èxit esperable).

EuroCom sistematitza els sectors en els quals es poden trobar coses conegudes en cada nova llengua, sempre que aquesta pertanyi a la mateixa família lingüística (o que sigui prou pròxima des del punt de vista tipològic), en set sectors, anomenats els 7 sedassos. En el que segueix això es mostrarà en l’exemple de la família lingüística romànica (EuroComRom); el mateix model és aplicable a la família lingüística germànica (EuroComGer) i a l’eslava (EuroComSla). (El present EuroComRom per a germanoparlants parteix dels coneixements escolars d’una llengua romànica, que en el sistema escolar alemany és generalment el francès. També és útil l’anglès, que lexicalment és en gran mesura una llengua «romànica». Per a catalanoparlants el fet de saber l’espanyol ajuda moltíssim per arribar a les altres llengües romàniques.)

En set processos de garbellat, l’estudiant, - com el buscador d’or que l’extreu de dins de l’aigua - extreu de la nova llengua tot allò que ja li pertany, perquè ja ho té com a propi a partir de la seva llengua. Després que la llengua ha estat garbellada set vegades respecte a allò que és conegut, hom comprova que un text de periòdic en la nova llengua (p. ex. sobre política estrangera) és fàcilment accesible pel que fa a les informacions principals i que a partir d’allí hom pot entendre el sentit de les restants parts del text amb un bon valor aproximatiu.

La separació sistemàtica en set camps diferents té lloc aquí per raons de claretat i didàctiques. L’estudiant ha de tenir ben present quins sectors individuals participen en l’efecte total de la comprensió aconseguida. En l’ordenació d’aquests camps, a les possibilitats de reconeixement evidents segueixen les possibilitats aprofitables tan sols per mitjà d’una observació més exacta o de breus exercicis. Després de la fase didàctica inicial, el treball pràctic d’exploració i comprensió del text recorre a tots 7 sedassos sense separació ni ordre jeràrquic, tal com ho suggereixi la respectiva necessitat.

1.4 Els 7 sedassos

Amb el primer sedàs hom extreu de la nova llengua el vocabulari internacional [VI]. Aquest vocabulari ha estat creat per totes les llengües estàndard vives en el transcurs del modern desenvolupament de la vida i el pensament humans. Aquest vocabulari els és comú en mesura considerable - en gran part de base llatino-romànica, cosa que en aquest primer sedàs privilegia extraordinàriament les llengües romàniques. Un adult disposa d‘unes 5.000 d’aquestes paraules, que pot reconèixer sense esforç en les altres llengües, perquè generalment s’hi troben solament molt poc modificades. Aquestes paraules internacionals, juntament amb els noms internacionalment coneguts de persones, institucions, conceptes geogràfics, etc., en un article de periòdic, p. ex. de política internacional, formen la part del text que és immediatament comprensible, i que a més és especialment freqüent allí, és a dir, constitueix una part especialment gran del text.

Amb el segon sedàs s’extreu addicionalment el vocabulari específicament comú en la família lingüística romànica: el vocabulari panromànic [VP]. Aquest sedàs mostra com ja el coneixement d’una sola llengua romànica representa una porta oberta a totes les altres llengües romàniques. Els estudiants que ja han «invertit» en una llengua romànica, poden extreure senzillament el benefici per a les altres llengües romàniques. Unes 500 paraules del comú passat llatí es troben encara avui en el vocabulari elemental de la majoria de les llengües romàniques. Aquest segon sedàs és en les seves correspondències especialment important per a la família lingüística germànica i l’eslava, perquè p. ex. el vocabulari pangermànic coincideix menys amb l’internacional i per això dóna accés a un lèxic addicional més gran.

No és fins al tercer sedàs que són utilitzats estratègicament en forma exhaustiva els parentius lexicals: mitjançant el reconeixement de les correspondències fonètiques [CF]. Moltes paraules, especialment les que es presenten molt sovint, a primera vista no són fàcils de reconèixer com a relacionades perquè en els passats 1500 anys s’han modificat fonèticament en forma diferent. EuroCom posa a disposició de l’estudiant en el tercer sedàs totes les fórmules essencials de correspondència fonètica, de manera que reconeixi fàcilment el parentiu de les paraules i així el significat. Els descobriments que cada estudiant ha fet al tractar amb llengües relacionades, però que han quedat inoperatives, són sistematitzats en un nombre limitat de regles de correspondència fonètica. Així, sense gran esforç d‘aprenentatge - partint en cada cas d’un exemple de mostra («si al francès nuit correspon en català nit, en portugués noite, en italià notte, i en espanyol noche aleshores al fr. lait corresponen llet, leite, latte i leche») - pot percebre immediatament una sèrie de modificacions històriques i reconèixer la paraula en el nou vestit.

El quart sedàs es refereix a les grafies i pronunciacions [GP]. En les llengües romàniques, si bé s’utilitzen per a la majoria de sons les mateixes lletres en l’escriptura, certes solucions ortogràfiques són diferents en cada cas i dificulten el reconeixement del parentiu dels mots i del significat. EuroCom presenta sistemàticament de forma expressa aquestes diferències en un resum, mostra la lògica de la convenció ortogràfica que cada llengua s’ha donat, i desactiva així els llocs d’ensopegada. L’estudiant necessita dirigir la seva atenció de forma puntual solament a molt pocs fenòmens. Paral·lelament a això s’expliquen i apliquen algunes convencions de pronunciació per a mostrar parentius de mots: mots escrits de manera diferent són descoberts com a mots de pronunciació semblant.

El cinquè sedàs aprofita l’avantatge que els nou tipus de frases bàsiques [FB] són estructuralment idèntiques en totes les llengües romàniques. Qui és conscient d’aquest fet, pot apreciar immediatament que els coneixements sintàctics d’una sola llengua romànica el poden ajudar molt per a totes les altres, per a localitzar les posicions d’articles, substantius, adjectius, verbs, conjuncions, etc. Fins i tot en moltes frases subordinades (de relatiu, condicionals) és fàcil d’endevinar la posició de les paraules. Sobre el fons d’aquesta característica sintàctica, comuna en alt grau, es poden aïllar bé les peculiaritats de determinades llengües i fer-les comprensibles amb breus indicacions.

Amb el sisè sedàs EuroCom posa a disposició per a la morfosintaxi [MO] les fórmules bàsiques amb què es poden reduir al comú denominador les diferents paraules gramaticals o terminacions de paraules en les llengües romàniques («En què es reconeix la primera persona del plural en els verbs romànics?»). Així l’esquelet gramatical esdevé fàcilment accessible per a la lectura. Els elements morfosintàctics formen part dels elements més freqüents d’un text. És per això que llur reconeixement és rendible en molts aspectes.

Finalment, el setè sedàs, amb les llistes dels prefixos i sufixos [FX], permet deduir el significat de les paraules compostes, separant de l’arrel els elements afegits. Cal només recordar un nombre petit, retenible, de prefixos i sufixos llatins i grecs, per a accedir a un nombre múltiple de paraules.

*

Així, l’estudiant, en set processos de garbellat, ha comprovat de quin ampli repertori de conceptes coneguts des del punt de vista lexical i gramatical disposa a partir de la seva llengua romànica, o que és posat a l’abast per mitjà de fórmules de gran rendiment. Això no solament per a una llengua més, sinó que immediatament per a vuit llengües més. El que EuroCom aquí produeix és estratègicament decisiu: no té lloc un dificultós progrés d‘una llengua a una altra i després a la pròxima, sinó que amb un únic acte s’obre d’un cop la porta a totes les llengües emparentades. Així, doncs, ja no és avantatjós ni econòmic limitar-se en el nombre de llengües a conéixer i aprendre. Al contrari: així es malbaratarien descuradament els avantatges naturals del parentiu de llengües.

1.5 Les diverses llengües en particular

És a la segona fase de l’estratègia d’EuroCom que l’estudiant podrà lliurar-se més intensament a les seves motivacions personals i escollir de moment l’una o l’altra de les llengües de la família lingüística a la qual s’ha accedit amb els 7 sedassos.

Per a això EuroCom ofereix en la segona part els miniretrats de sis llengües romàniques que són parlades en total per uns 750 milions de persones. Aquests miniretrats sistematitzen els coneixements lingüístics mobilitzats amb l’ajuda dels sedassos i els complementen estratègicament.

El miniretrat comença amb dades sobre la difusió geogràfica de la llengua i el nombre de parlants, dóna un breu resum de l’evolució històrica des dels orígens fins avui, i menciona els principals dialectes i varietats.

Un important component dels miniretrats és una descripció de característiques que presenta en forma concentrada els trets típics de la llengua, especialment en pronunciació, escriptura i estructura dels mots, i així registra i fa conscient en paraules la impressió de lectura i d’escoltar que l’estudiant percep difusament. La llengua en qüestió és separada així clarament de les altres llengües relacionades, de manera que l’estudiant, sobre la base del parentiu i semblança destacats en els 7 sedassos, pot ara començar a perfilar la peculiaritat pròpia de cada llengua.

A la descripció de característiques segueix un minilèxic ordenat segons les parts de l’oració (amb minigramàtica inclosa), en el qual es presenten sistemàticament els 400 elements lèxics més freqüents: nombres, articles, preposicions, els substantius més importants, adjectius, conjuncions, pronoms, adverbis de lloc, de temps i de quantitat, i fins i tot els vint verbs més freqüents amb les formes regulars i irregulars. Així, d’ una banda s’exposen ordenadament els mots ja accessibles gràcies als 7 sedassos, i de l’altra s’afegeixen els mots eventualment existents en una sola llengua, però sistemàticament importants. En una recopilació alfabètica final apareixen els mots estructurals (i els més freqüents) de cada llengua, que integren el 50-60 % de qualsevol text normal. D’aquesta llista s’extreuen després les paraules a les quals no es pot accedir amb el garbellat, i són sotmeses a una atenció mnemotècnica especial. Per sort, aquests particularismes només són uns pocs mots, encara que freqüents: de mitjana 12 mots per llengua.

Els miniretrats han estat concebuts expressament en forma concentrada: es pretén que amb un mínim d’inversió de lectura i d’aprenentatge (una dotzena de pàgines per llengua), s’obtingui un màxim de rendiment, d’utilitat per a la comprensió lectora.

*

Amb aquest concentrat d’informacions l’estudiant disposa d’una sòlida base per a desenvolupar una competència receptiva, la qual ell pot incrementar molt ràpidament per la lectura intensiva i gradualment diversificada en les llengües elegides. També facilita el salt per a la recepció oral de textos i pot motivar a passar a l’activitat lingüística productiva en una o altra forma. Cal constatar, però, que el sol fet de l’adquisició d’una bona competència receptiva en diverses llengües ja representa un objectiu propi i fonamentalment important per a Europa.

1.6 EuroCom com a manual d’aprenentatge

El manual aquí presentat és apropiat com a manual d’aprenentatge per a universitats, formació contínua i escoles, sota la direcció de professors que en el transcurs de llur vida s’hagin dedicat a diverses llengües estrangeres. El manual s’entén com a complement al nombrós material d’ensenyament existent de les diverses llengües, que cada estudiant pot consultar segons cregui convenient. En principi, aquest manual pot prendre una «funció introductòria» respecte als manuals d‘aprenentatge convencionals de les respectives llengües. Els cursos sobre una sola llengua poden així seguir-se de forma molt més senzilla i ràpida. Es guanya temps que es pot invertir en una oferta lingüística més àmplia.

No cal en absolut que els «professors» dominin totes les llengües tractades en aquest llibre; en el cas de llengües «desconegudes» per ells, d’acord amb l’estratègia d’EuroCom, juntament amb els altres estudiants, se sotmetran al repte de desxifrar un text de periòdic en la nova llengua. En aquest sentit és perfectament factible fer servir aquest manual també en grups sense professor, sempre que els participants procedeixin de dominis lingüístics distints i es complementin com a experts per a una llengua en cada cas. En cas de fer servir aquest llibre per a l’autoaprenentatge, hom utilitzarà mitjans auditius per a rebre una impressió correcta de la pronunciació.

El manual té la finalitat de mostrar en un prototip - EuroComRom per a alemanys - la realització pràctica dels principis en què es basa. El prototip és fàcilment adaptable a un EuroComRom per a catalans o altres parlants de llengües romàniques.

1.7 Aprenentatge de llengües i motivació

L’aprofitament conseqüent del parentiu o semblança entre llengües és una font fins ara a penes aprofitada per a accedir més fàcilment al multilingüisme. En fent-ho EuroCom simplifica el procés real d’aprenentatge. Tal com ja s’ha remarcat abans en l’apartat 1.2, és igualment decisiva, però, la motivació personal subjectiva. La disposició al multilingüisme ve determinada molt fortament pels èxits i fracassos lingüístics i experiències que s’han tingut anteriorment en el contacte amb diferents llengües. Per això, abans d’entrar en EuroCom, és útil tematitzar les pors i els prejudicis lligats al multilingüisme, i així eliminar les barreres subjectives.

Les cinc pors

Als països on no s’està acostumat al multilingüisme des de la infantesa, hi ha especialment cinc punts de temor o conviccions motivacionals desfavorables, que impedeixen l’accés fàcil a d’altres llengües. Cal ésser-ne conscient i desactivar-les, o, sempre i quan es tracti d’afirmacions purament falses, refutar-les.

1. «Sóc massa vell. Una llengua només es pot aprendre de petit». Això és subestimar la capacitat d’aprenentatge de l’adult. Al contrari, cal conscienciar-se que els avantatges que un infant aporta (molt de temps disponible i molta energia lúdica per a identificar-se amb la llengua a aprendre), queden com a mínim compensats pels avantatges que aporta un adult: un adult, gràcies a la seva mina d’experiències lingüístiques i al seus coneixements, aconsegueix una progressió d’aprenentatge més ràpida que un infant, sobretot quan es dedica a una llengua amb intensitat i motivació. També l’escoltar correctament i el pronunciar correctament és en l’adult una qüestió d’actitud, de disposició (i de confiança en si mateix) per a inserir-se en un altre entorn lingüístic.

2. «No serveixo per a aprendre idiomes». No existeix «la ineptitud per als idiomes» (fora del cas de disfuncions cerebrals): tothom ha après la seva llengua materna, aleshores de la mateixa manera pot aprendre altres llengües. Hom oblida sempre que l’adquisició de la llengua materna ha estat un procés complex i de molts anys de durada, i que, en comparació amb això, l’aprenentatge d’altres llengües té lloc a vegades de forma veritablement ràpida. Allò que s’amaga darrere de l’excusa de la «ineptitud» és generalment una situació motivacional desfavorable, i manca de disposició o manca de coratge per a adaptar-se a una nova situació.

3. «Em faig un embolic si encara aprenc una altra llengua semblant. Tinc por de barrejar». Darrere d’aquesta interpretació negativa del pas d’una llengua a una llengua relacionada sembla haver-hi un model cerebral «d’espai buit» no reflexionat: al cap no hi hauria prou lloc per a moltes llengües. Però igualment com en altres aptituds humanes, també és vàlid per a les llengües que, com més llengües s’han après, més fàcil és d’aprendre’n d’altres.

Pel que fa a la barreja de llengües cal ésser sempre ben conscient de l’avantatge que representa el reconèixer immediatament paraules per llur semblança amb les d’una altra llengua, i poder-les recordar sense haver de fer l’esforç d’aprenentatge. Si hom reflexiona com ha d’ésser dificultós de no poder «barrejar» les nostres llengües europees amb llengües com l’àrab o el japonès, perquè a penes hi ha ponts per parentiu lingüístic, hom agrairà poder aprofitar la «barreja», i un es conformarà de bon grat amb la incertesa inicial sobre la forma exacta d’una paraula. Ple de confiança, tot anticipant l’èxit, un pot refiar-se que, en el transcurs del contacte cada vegada més intens amb la nova llengua, es desenvolupa automàticament una marcada facultat per a saber quines paraules, estructures i sons pertanyen a les respectives llengües. Dit clarament un altre cop: que al començament de l’aprenentatge d’una altra llengua hom es pugui ajudar amb els mots d’una llengua relacionada no és cap mena d’obstacle, sinó una gran facilitació.

4. «Si aprenc una nova llengua se’m perden les altres llengües estrangeres que sé». En aprendre una nova llengua hom s’adapta totalment al nou medi, especialment si hom es troba al país mateix. És normal que un no pugui canviar ad hoc a una llengua apresa anteriorment quan justament es comença a estudiar intensivament una nova llengua. Qui des d’un bon començament sàpiga que es presenta aquest efecte, es podrà comportar relaxadament, i passats uns pocs minuts la conversa dificultosa esdevé de nou fluïda i aviat es torna a trobar còmode en l’altra llengua. Això també és vàlid per a llengües que fèia temps que un no utilitzava. Per dir-ho així, el cervell «les col·loca a la reserva». Només cal l’estímul adequat per a tornar a trobar-les allí.

El que és important és que un mateix no es bloquegi per la por. En el contacte de nou establert amb la llengua, un mateix prèviament s’ha d’infondre confiança - en el convenciment que les aptituds lingüístiques que havien estat adquirides, aviat estaran de nou disponibles en el context viu de la conversa o en el context intensiu de la lectura.

5. «No m’atreveixo a parlar una llengua mentre no la parli bé.» Aquí ens trobem en el cinquè camp de les pors que dificulten l’aprenentatge de llengües: l’obsessió per la perfecció. La idea que una llengua sols pot ésser útil si és escrita i parlada de forma absolutament correcta bloqueja qualsevol intent d’aplicació lúdica i experimental. L’escola ens ha inoculat un mode d’autocensura amb els errors marcats en vermell, notes, reprimendes correctives (no estímuls), del qual cal alliberar-se amb tota la força, per a entrar relaxadament i valenta en noves llengües. A l’escola, l’ús lingüístic es defineix per mitjà de notes, i així l’evitació d’errors esdevé principi de supervivència. Al contrari, si l’ús lingüístic concret s’orienta a la competència comunicativa, qualsevol ús de la llengua, per defectuós que sigui, és efectiu, mentre l’altre interlocutor entengui el significat, o arribi a entendre’l per mitjà de preguntes.

El coratge per a parlar defectuosament i l’adquisició d’estratègies per a la gradual autocorrecció és el camí correcte per a arribar a una competència cada vegada més gran a partir d’un domini actiu reduït.

La utopia d’una competència «perfecta» en llengües estrangeres es considerava en general com a símbol d’instrucció superior i com a factor de prestigi social. D’això molts en derivaven la idea que un domini de la llengua incomplet, però tanmateix apte per a la comunicació, és equiparable amb instrucció dolenta, cultura superficial i nivell social baix. Però ben al contrari, cada competència lingüística suplementària - encara que sigui competència lectora o sols una competència verbal elemental i (encara) defectuosa - representa un plus d’instrucció, d’experiència i de coneixement, que amb seguretat no posseeix aquell que, per falta de coneixement de llengües estrangeres i per falta de ganes de provar, no pot fer faltes.

Si ens conscientitzem que fins i tot la nostra llengua materna la perfeccionem al llarg de tota la vida, aleshores també ens podrem permetre de parlar les altres llengües primer de manera experimental, encara que força erròniament, amb la perspectiva de millorar contínuament. La necessitat de millorar no ha de descoratjar a ningú de començar.

*

Les cinc pors aquí tractades representen la quinta essència dels obstacles subjectius per a aprendre llengües, que ens foren comunicats en preguntar a estudiants durant anys. Aquests obstacles es poden superar amb conscienciació i informació motivacional. A més, durant l’adquisició de competències receptives a penes són un obstacle: 1. La barreja de llengües, durant la lectura i l’accés optimat, solament pot resultar útil. 2. Durant l’adquisició de competència receptiva en noves llengües es poden fer certament falses deduccions, però no es pot fer cap falta en aquestes noves llengües.

1.8 Els principis d’EuroCom:

En què constitueix l’estratègia de EuroCom?

EuroCom mostra que l’aprenentatge de llengües és fàcil allí on hi parentiu lingüístic. EuroCom demostra que el parlant d’una llengua europea ja sap molt de la majoria de les altres i que no comença de zero, sinó que inesperadament aporta molts coneixements lingüístics per a la nova llengua. L’estudiant descobreix que les llengües veïnes no són llengües forasteres, sinó que ja són pròpies en una part considerable, i així guanya confiança en si mateix i alhora motivació per a no deixar desaprofitats aquests coneixements lingüístics. EuroCom, a més, fa que l’estudiant sigui conscient de les seves facultats d’accedir a allò que és desconegut per mitjà de deduccions analògiques i aprofitant la lògica del context. EuroCom porta a optimar aquestes facultats.

En el pla lingüístic, EuroCom es fixa objectius immediats realistes. EuroCom, en lloc d’un perfeccionisme il·lusori en una o dues llengües, aspira a un plus de competències parcials en moltes llengües, ja que una diversificació lingüística real a Europa comença tan sols més enllà de les llengües estàndard anglès/francès/alemany. EuroCom s’entén aquí com a complement a l’ensenyament convencional de cada llenga per separat, o també com a estratègia per a facilitar i accelerar la seva fase inicial, i com a pas primerenc a les llengües veïnes.

EuroCom completa així l’oferta tradicional d’ensenyament de llengües en el seu punt més feble, sobretot des del punt de vista europeu: la manca de diversificació.

EuroCom s’adreça també més intensament a la gran massa de la població europea que no l’objectiu d’ensenyament d’una near native language competence («competència lingüística quasi a nivell de natiu»). L’aspecte descoratjador procedent d’aquest darrer objectiu d’ensenyament és eliminat en reconèixer i posar en evidència el valor dels coneixements multilingües parcials.

EuroCom porta a que els europeus de nou puguin valorar més altament les llengües maternes (també la pròpia), i no se’ls imposi una tercera llengua, vehicular, com a única sortida a la diversitat de llengües.

Finalment, EuroCom porta a la consciència que les cultures europees formen part d’una família i que estan interrelacionades.

EuroCom posa a punt per a la fase inicial tot allò que és fàcil en la nova llengua, i evita així pors inicials i efectes negatius.

EuroCom es concentra en l’adquisició de competències receptives (de lectura de textos) i així pot oferir un progrés d’aprenentatge molt ràpid. Els estudiants experimenten la rapidesa amb què poden entendre la nova llengua. EuroCom aprofita tots els efectes positivitzants que desperten i mantenen viva la motivació, és a dir, divertiment i curiositat - afany «detectivesc» de descoberta.

L’economia de l’aprenentatge esdevé tema de l’(auto)reflexió. Sistemàticament s’utilitzen fórmules d’utilitat múltiple i d’alt rendiment. En lloc de la dificultosa i succesiva addició de llengües durant anys d’aprenentatge, un accedeix a una multiplicació lingüística a base dels significats de mots i de les estructures multilingües. Ja per pura economia d’aprenentatge s’imposa la mirada a totes les altres llengües relacionades: el limitar-se a una llengua esdevé una dificultació del procés d’adquisició lingüística, l’obrir-se a d’altres, una facilitació. Amb aquest multilingüisme s’escapa del dilema escolar, que l’elecció d’una o dues llengües exclou l’elecció de les altres.

Des del punt de vista de la psicologia de l’ensenyament, EuroCom dóna una nova interpretació dels «errors» donant-los el valor de resultats de comprensió parcialment aconseguits, que només cal optimar. Així se situa en primer pla l’aspecte positiu de l’endevinar - un error remet al treball del trial. L’objectiu és aprendre sense por a sancions.

EuroCom ajuda l’autoajuda: hom reflexiona i aprèn com s’aprenen les llengües. Així hom transmet seguretat i habituació en aproximar-se a noves llengües.

La competència parcial receptiva, que l’estudiant, amb professor o sense, pot continuar augmentant amb més lectura (i l’ajut ocasional de diccionaris), de manera també autònoma, fins arribar a sòlids coneixements, li aporta des del començament una utilitat comunicativa real: La competència receptiva permet de llegir informació sobre i procedent de l’altre país, en la llengua original. EuroCom té en compte implícitament la mediació de coneixements culturals, ja que la competència receptiva des de l’inici condueix a rics coneixements culturals, i precisament per mitjà de textos autèntics del país respectiu. EuroCom crea experts de lectura multilingües, que ja no depenen de l’existència de traduccions.

A més, la competència lectora és per a l’estudiant adult la base més senzilla per a adquirir ràpidament la competència d’escoltar aprofitant els mitjans auditius que pugui trobar. Aquesta competència d’oïda permet també assimilar després directament informació televisiva de molts països. A més, llavors podem entendre directament als altres europeus que parlin en llurs llengües, i podem continuar a parlar en la pròpia llengua materna, si els interlocutors per part seva han adquirit competències receptives en la nostra llengua. Aquesta forma de conversa funciona força bé després d’uns pocs minuts d’habituació, i fa possible substituir la comunicació de dos interlocutors en un anglès vehicular deficitari. (Llavors ja només cal recórrer a una llengua vehicular si no coincideixen les competències receptives dels interlocutors). Aquesta forma de comunicació en llengües maternes és el que podriem formular com a programa per a tots els europeus: «poder escoltar».

Aquesta «comunicació en tàndem» és el camí més fàcil de preparar-se per a l’ús actiu de la llengua. Després de tenir-la continuament a l’oïda durant la conversa i comprendre-la cada vegada millor hom està en bones condicions per traslladar-la de l’orella a la boca.

Cap jove no sap exactament a quin domini lingüístic el duran la vida i la professió. La competència receptiva diversificada en una o diverses famílies de llengües, en cas de necessitat professional i de destinació a un altre país, esdevindrà competència productiva en la llengua del país en un temps mínim.

Tan sols quan molts europeus coneguin moltes llengües d’Europa, és quan Europa esdevindrà veritablement europea des del punt de vista lingüístic, i no centrada exclusivament en l’anglès (o una mica de francès i alemany). L’experiència de semblança i de diferència en les llengües europees servirà com a model de l’experiència de proximitat i alteritat de les nostres cultures europees. Així serà més fàcil de conciliar la pròpia identitat amb l’obertura i la simpatia per als forasters.

Les experiències de la fàcil adquisició de competència receptiva en una família lingüística, la romànica, motiven per a la transferència a les altres famílies lingüístiques (germànica, eslava), on EuroCom pot adaptar-se exactament a cada grup de partida i a cada combinació de llengües de destinació, p. ex. EuroComRom per a angloparlants, EuroComRom per a parlants romànics o EuroComGer per a alemanys o per a parlants romànics. Globalment, una xarxa de manuals d’aprenentatge EuroCom, que amb les seves transicions recíproques es basés en les tres grans famílies lingüístiques d’Europa, relacionades entre si, obrirà l’accés a les llengües de la major part dels 700 milions d’europeus.

Comprendre els coeuropeus en llurs llengües: els qui aprenen llengües amb EuroCom es fan europeus.